Ahne, V. (2009, Setembre/Octubre). Mutismo Selectivo. Mente y Cerebro, 38, 14-19
Fa temps em vaig comprar la revista Mente y Cerebro i vaig llegir un article molt interessant sobre el Mutisme Selectiu. Explicava el cas d'en Mario, un nen que durant tres anys (actualment en té 6) no havia pronunciat una sola paraula fora de la seva família. Un "teràpia combinada", l'està ajudant a superar aquest silenci. La SOCIETAT ALEMANYA DE PSIQUIATRIA INFANTIL I JUVENIL defineix el mutisme selectiu com un greu trastorn de la comunicació verbal d'origen emocional.
A la guarderia, en Mario mai havia parlat i va ser al veure una càmara de filmació quan va dir per primer cop "Dejadme en paz, ¿puedo tocar la cámara y este botón?". En determinades circumstàncies, els nens o joves afectats no pronuncies ni una paraula, tot i que en d'altres ho fan amb normalitat. En Mario, només parla amb la seva mare, el seu pare d'origen italià, els seus avis i amb un nen gran amb el qual gaudeix jugant ja que aquest no és tan violent com la resta d'infants. El problema del mutisme selectiu és que aquest nen es sent marginat i li costa molt establir vincles afectius o socials amb altres persones de la seva edat.
Afortunadament, el cas d'en Mario ha estat estudiat a fons per Biegler-Vitek, un terapeuta de 45 anys que recentment a presentat una investigació sobre el mutisme selectiu a la Universitat Donau de Krems (Àustria). Biegler explica que tot i les diferències que hi ha entre els nens amb aquesta patologia, tots tenen moltes coses en comú: són persones normals que es senten cohibides i es mouen sense sentit i amb els braços apretats contra el cos i el cap baix.
Aquest article em dóna molt que pensar, atès que m'imagino lo difícil que deu ser per un psicòleg atendre a un pacient amb les característiques d'en Mario. El cas t'ha de cridar molt l'atenció per estudiar-lo, ja que un pacient del qual esperes que et parli i no ho fa, probablement et farà arribar al límit de les teves possibilitats. Aquest és precisament el motiu per el qual a en Mario li ha sigut tan difícil trobar algú disposat a tractar-lo terapèuticament i que l'ajudi a acabar amb el seu mutisme "selectiu". Molts nens amb mutisme selectiu no parlen fins que són adults.
Hola, m'ha agradat molt el comentari que fas. sóc psicologa i actualment estic treballant amb un nen amb aquesta problemàtica, és cert que les expectatives baixen quan veus que sessió rere sessió el nen continua callat o parlant monosilábicament o amb gestos...i és aqui quan la teva creativitat i la teva formació es posen en marxa per poder donar una alternativa a la problemàtica. Jo vaig trobar la solució d'escriure en un diari compartit. m'ha servit moltíssim.
ResponderEliminar